Les Portades  

Mapa Mundi del Beat de Saint Severn, una còpia manuscrita d'època romànica, pels volts de l'any 1060, del Beat de Liébana, feta a l'abadia de Saint Severn, a Gascunya. El mapa, que apareix als folis 45 i 46 del volum, il·lustra el pròleg del Commentarium in Apocalypsim, Comentari a l'Apocalipsi de Sant Joan, i pretén assenyalar al lector la situació dels llocs de les Santes Escriptures esmentats al llibre. El volum està conservat a la Bibliotheque National de França, a París.

Li Regni di Sicilia, e Sardegna, colle Adiacentti Isole di Corsica, Elba, Malta, e Liparee, o di Vulcano, és un mapa sortit de la impremta dels hereus de Johann Baptista Homann el primer de gener de 1762 a la ciutat de Nuremberg. Aquest és un dels millors i més atractius mapes del sud d'Itàlia, Sicília i Sardenya. Realitzat pels hereus de Homann. Abasta la regió de la Mediterrània Occidental, entre el nord d'Àfrica i el sud d'Itàlia, incloent i centrat en les illes de Sicília, Sardenya i Còrsega, a més de l'illa de Malta en el quadrant inferior dret. En l'esquerre hi ha un barroc cartutx de títol amb un vaixell de vela, escuts d'armes i un guerrer amb l'escut de Medusa. Traduït de manera tosca, l'extens títol resa: Novissima et Accuratissima Regnorvm et Insularum Siciliae et Sardinia, Corsica, Malta et alus. Homannianis Hered, Nvimb.1762 i, a la part superior de la il·lustració: Li Regni di Sicilia, e Sardegna, colle Adiacentti Isole di Corsica, Elba, Malta, e Liparee, o di Vulcano, Non Men Che Parte delle Spiagge Settentrionali dell'Africa, e delle Meridionali d'Italia. (Els regnes de Sicília i Sardenya amb l'illa adjacent de Còrsega, Elba, Malta i Lipari o Vulcano, i les platges del nord d'Àfrica i el sud d'Itàlia). Al peu indica la referència del meridià de París: Longitudines numeratae a Primo Meridiano qui a Parisiis destat 20 grad. versus occidentem. El mapa va ser dibuixat per al Maior Atles Scholasticus ex Triginta Sex Generalibus et Specialibus, compost per trenta-set mapes i cartes i publicat com a una col·lecció de mapes essencials dels Hereus Homann.

Les Trois Courones du Nord. Un altre mapa sortit del taller de Johann Baptist Homann, aquest sobre l'any 1715, representa els tres regnes nòrdics, Suècia, Dinamarca i Noruega amb altres territoris que van formar part de l'Imperi Suec: Finlàndia i els Estats Bàltics de Livonia, Letònia i Curlandia. El mapa destaca ciutats fortificades, carreteres, boscos i ponts. A la cantonada superior esquerra, quatre figures alades envolten el cartutx que conté el títol del mapa, en francès: Les Trois Courones du Nord. El subtítol figura en el plec d'una cortina que cau del medalló amb el cartutx, ara en llatí i esmentant el nom i la ciutat de l'impressor: Scandinavia complectens Sueciæ, Daniæ, & Norvegiæ Regna ex Tabulis Ioh. Bapt. Homanni Norimbergæ. El mapa formava part del Maior Atlas Scholasticus ex Triginta Sex Generalibus et Specialibus publicat per primera vegada a Nuremberg el 1716. Va ser reimprès l'any 1752 pels hereus de Homann amb el llarguíssim títol Maior Atlas Scholasticus: ex triginta sex generalibus et specialibus mappis Homannianis quantum ad generalem Orbis et imprimis Germaniae notitiam sufficiunt in gratiam erudiendae Iuventutis compositus in Vulgarem usum Scholarum et discentium.

Argonautica, mapa d'Abraham Ortelius publicat l'any 1624. El mapa mostra els escenaris del viatge dels Argonautes a la Còlquida a la recerca del Velló d'Or narrat per Apol·loni de Rodes. Sota el títol es mostra una figura del moltó daurat penjat d'un roure sobre el drac que el custodiava, a banda i banda hi ha els bous de peülles de bronze als quals Jàson havia de fer llaurar un camp. Emmarcat a la cantonada superior esquerra hi ha un mapa genèric d'Europa en el qual s'assenyalen les terres dels cimmeris, escites i la Hiperbòria amb la llegenda: "Argonautarum reditum ex Orpheo quia tabula non capiebat, en hic seorsum". A la cantonada oposada, dos mapes detallen la zona de l'Hel·lespont i la Propóntide i de la costa de Magnèsia, d'on va salpar l'Argo.

Tots els camins duien a Roma. L'anomenada Tabula Peutingeriana ve a ser la plasmació sobre el paper de l'Itinerari d'Antoní, del segle III, on s'enumeren rutes amb les etapes i distàncies. El treball original va ser, probablement, encarregat al segle I a.C. per Marcus Vipsani Agripa i corregit i augmentat, incorporant contínuament nous afegits. La còpia més antiga que es conserva és del segle XIII, un llarg mapa de 6,8 metres per 34 centímetres, dividit en dotze seccions, obra d'un monjo de Colmar, Alsàcia. Més que un mapa, no hi ha una escala ni té més proporcions que les necessàries per indicar els camins, és un esquema que indica al viatger les etapes que té per davant i d'allò que es trobarà en elles. En alguns llocs està curiosament detallat, com a Òstia, el port de Roma, on s'aprecia el far i els magatzems, o Constantinoble, on una representació de la deessa Roma mira cap a una columna sobre la qual s'alça l'emperador Constantí, fundador de la ciutat. 

Portugalliae et Algarbiae cum finitimis Hispaniae regnis

Cartografia elaborada a Nuremberg el 1710 per Johann Baptist Homann. El mapa mostra els límits de les regions tradicionals, acolorides, dels regnes de Portugal, l'Algarve i el Brasil, tots ells dependents aleshores de la corona portuguesa durant el regnat de João V. Homann va fundar la seva pròpia impremta a Nuremberg l'any 1702. El 1715 el seu renom el va dur a ser designat Geògraf Imperial per l'emperador del Sacre Imperi Germànic, Carles VI. Mort el 1724, el seu fill, Johann Cristoph va continuar amb l'activitat de la impremta sota el nom de Homann heirs, hereus de Homann.

Mapa eclesiàstic de les diòcesis de França en els anys 1789 i 1802, pertanyent a l'Historical Atlas elaborat pel cartògraf i historiador William Robert Shepard (Charleston 1871- Berlín 1934), i publicat per Henry Holt and Company a Nova York l'any 1926. Es conserva a Austin, a la biblioteca de la Universitat de Texas. El mapa il·lustra els establiments monàstics, abadies, priorats, diòcesi i seus de bisbats, així com alguns dels seus límits.

Regni Hispaniae Post Omnium Editiones Locvpletissima Descritio (Última edició del Mapa del Regne d'Espanya amb riquíssima descripció), va ser publicat per primera vegada a Anvers l'any 1570 pel geògraf i cartògraf flamenc Abraham Ortelius. Abasta la península Ibèrica amb les illes Balears i el nord d'Àfrica. Mostra l'extensió del Regne de Granada. El mapa fa servir com a primera referència el meridià de l'illa del Ferro, assenyala els punts cardinals en holandès i en llatí i la toponímia tanmateix en llatí i també en castellà. A l'angle inferior esquerre mostra una escala de distàncies en llegües. El mapa va formar part d'una de les edicions del Theatrum Orbis Terrarum. Institut Geogràfic Nacional (Madrid, Espanya).

Iconografica Rapresentatione della Inclita Città di Venetia, mapa realitzat el 1762 pels hereus de Johann Baptist Homann (1663-1724), cartògraf que treballà tota la seva vida a la ciutat de Nuremberg. Les dimensions originals de mapa són de 47 x 55 cm. Després de la mort del cartògraf alemany, el seu fill, Johann Cristoph va continuar amb la tasca del taller amb el nom d'Homann Erben, dirigit per Johann Michael Franz i Johann Georg Ebersberger.

Les Isles Canaries, elaborat a París el 1749, amb un detall afegit de l'illa de Madeira i la de Porto Santo, és obra de Giller i Didier Robert de Vaugondy, pare i fill respectivament. Va formar part de l'Atles Portatif Universel et Militaire, en què els Vaugondy van verificar i corregir les latituds i longituds de diversos mapes regionals al costat d'observacions astronòmiques. També van construir globus terraqüis de coure en diferents mides i van realitzar altres atles: l'Atles des Révolutions du globe i l'Atles Universel. Aquest últim, de 1768, era el més complet, compost per 117 fitxes, tretze d'elles de caràcter històric. El mapa de Canàries assenyala la línia del meridià de l'illa de Hierro, primer meridià que es va emprar com a referència després de la declaració de Lluís XIII del 1634, i que seria usat com a tal fins que, el 1885, es va establir el de Greenwich. Al mapa també s'aprecia la posició de les petites illes Salvatges, un arxipèlag desert administrat per Portugal. 

Isle Ville et Port de Cadis en Espagne de la Province d'Andalousie a 36 D. de Latitude et 12 Degrez 45 Minutes de Longitude, imprès a París entorn 1705 per Nicolas de Fer (1646-1720), cartògraf, geògraf, gravador i editor francès qui va estar al servei dels reis d'Espanya i de França, Felip V i Louis XIV i del Papa Climent XI. Aquest mapa formava part del volum Introduction a la Fortification, del qual hi ha un exemplar a la Biblioteca Nacional de Madrid. El mapa abasta la ciutat i la badia de Cadis, mostra algunes de les pomes a l'interior del recinte emmurallat, els ponts de Suazo i de Sant Sebastià i la desembocadura del riu Guadalete.

Modern Asia, mapa de John Wilkes de Milland House, Sussex, elaborat el 1796 i gravat per Samuel John Neele. L'editor britànic John Wilkes va ser reconegut per la seva Encyclopedia Londinensis, diccionari universal de les ciències, les arts i la literatura. La cartografia gravada per Neeles reflecteix la concepció geogràfica i la terminologia emprades en l'Europa del final del segle XVIII, en què es fan servir els termes Hindoostan i Tartària, aquest últim per referir-se als territoris poblats per nòmades en el centre asiàtic. El mapa es conserva a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington.

Maris Pacifici quod, vulgo Mar del Zur cum regionibus circumiacentibus, de 1589, va ser un dels primers mapes impresos de la zona, i va formar part del Theatrum Orbis Terrarum d'Abraham Ortelius, editat per primera vegada el 20 de maig de 1570 a Anvers i actualitzat en successives edicions fins a 1608. Destaca la presència del Victòria, l'embarcació de Magallanes que donaria la volta al món per primera vegada entre 1519 i 1522. Apareix una desproporcionada Nova Guinea i una Antàrtida que tanca la part inferior del mapa.

Accuratissima Anglia Scotiae et Hibernia tabula de Carolus Allard, 1690 conservada a la Koninklijke Bibliotheek de la Haia.

Aquest mapa de les Illes Britàniques va ser elaborat en els Països Baixos, en els estats d'Holanda i Westvriesland, aproximadament el 1690 per Carolus Allard. El mapa porta el títol d'Accuratissima Anglia Scotiae et Hibernia tabula i, a més de la representació del territori mostra dos cartutxos ricament decorats a cadascuna de les dues cantonades superiors. El de l'esquerra mostra el globus terraqüi il·luminat pel Sol i sostingut per quatre personatges que representen les races dels continents, aquests suren sobre el mar muntats en un unicorn, un cocodril i una tortuga, i l'orbe està envoltat amb els escuts d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda. A la dreta hi ha els retrats de Guillem III d'Anglaterra i la seva dona Maria Estuard sobre una escena protagonitzada per Neptú. A la part baixa de la il·lustració hi ha una batalla naval dibuixada al Canal de la Mànega. Mesura 50.5 per 58.5 centímetres i es conserva a la Koninklijke Bibliotheek, la Biblioteca Reial Neerlandesa de la Haia.

El mapa Gallaecia Regnum va ser elaborat per Hernando de Ojea l'any 1603 i va ser inclòs en el Novus Atlas de Willem Janszoon Blaeu, una actualització publicada el 1665 del gran compendi cartogràfic Theatrum Orbis Terrarum d'Abraham Ortelius, que contenia 594 mapes repartits en onze volums . Neptú, sortint del mar, sosté sobre les espatlles el títol del mapa i el nom del cartògraf, amb la llegenda Ord. Praed. Et postmodum multis in locis emendata et aucta. (Ampliada i modificada amb molts llocs). A La Corunya es pot apreciar el detall de la Torre d'Hèrcules.

   La portada de Terres de l'Islam está ilustrada amb el Kitab Nuzhat al mushtaq fi ikthiraq al afaq significa "el passeig del desitjós en creuar els confins del món". És el títol complet de l'Al Kitab al Rujari o Llibre de Roger compost l'any 1154 pel geògraf andalusí, nascut a Ceuta, Abu Abdallah Muhammad al Xarif al Idrisi, on es troba la cartografia coneguda com a Tabula Rogeriana. Va ser encarregada a Palerm el 1138 per Roger II d'Hauteville, rei normand de Sicília. El llibre conté mapes de les regions del món conegut, entre elles un grup d'illes a ponent d'Àfrica que cita com a Al Khalidat, possiblement les illes Canàries, situant-les al mar que els geògrafs àrabs anomenaven Mar de les Ombres, l'Oceà Atlàntic. El primer que crida l'atenció és que el mapa es presenta invers, és a dir, amb el sud a la part superior, una realització que sembla comú a la cartografia àrab medieval, tal com es presenta al Kitab Grara'ib al funun wa mulah al uyun (Llibre de les curiositats de les ciències i de les meravelles pels ulls) compost a Egipte a principis del segle XI. Dues còpies del Llibre de Roger es troben a la Bibliothèque Nationale de France, a París, una altra, transcrita al Caire el 1553, a la Bodleian Library d'Oxford (on també es conserva el Kitab Grara'ib) i, la més completa de totes, la qual inclou els setanta capítols i la cartografia, es troba a Istanbul.  

   En el segon, Ses Illes, s'utilitza l'edició francesa de 1607 de l'atles Nieuwe Beschryvinghe ende caertboeck van den Mitlandsche Zee del mapa de Willem Barentsz de 1595. Aquest es titulava Description des Costes Marines de Valence et Catalogne des le Cap de S. Martin jusques a Cap de Dragonis. Barentsz va donar nom al mar que, sobre el cercle polar àrtic, banya el nord d'Escandinàvia entre les illes de Nova Zembla i Svalbard. Barentsz va cartografiar la Mediterrània sobre deu cartes.   

   Les portades estan il·lustrades amb mapes antics de les zones tractades, així a les Escapades Literàries es mostra part de l'Atles Català elaborat per la família Cresques a Mallorca, és el "Mapamundi, a saber imatge del món i de les regions que hi ha en la Terra i dels diferents pobles que l'habiten" o Atles Català de 1375, actualment conservat a la Bibliothèque Nationale de France a París. L'Atles va ser un encàrrec del rei Pere el Cerimoniós per obsequiar el futur rei de França Carles VI. L'Atles Català unifica els estils de la cartografia cristiana medieval i dels portolans. Va ser el primer a incorporar una rosa dels vents i estava pensat per a ser consultat sobre una taula, per aquesta raó textos i il·lustracions estan orientats cap a la vora més propera. Entre els nombrosos detalls que hi ha, i entre els quals es representen rutes comercials, es poden veure les caravanes que travessaven el desert del Sàhara o al mateix Marco Polo al viatge de tornada des de la Xina a través de la ruta de la seda.